III Vetllada Poètica del Grup de Dany Cerebral Sobrevingut d’Aspid.
Es fantàstic el que fa aquest Grup: mostrar a tota la gent les capacitats
que tenen les persones amb discapacitat, llavors podem entendre que tots tenim virtuts
i que les hem de potenciar.
Amb el seu permís, us passo el Manifest que van llegir en l’acte:
MANIFEST
Tu i jo, som discapacitades. Però tu i jo, no ens hem
tornat “tontetes”, tot i que molta gent així ho pensi. Però si jo dic que som
discapacitades, em refereixo únicament al seu significat, es a dir, una persona
discapacitada és aquella que no té totes les capacitats, i per tant, aquí
no s’esmenta per a res, la intel·ligència.
La gent s’aparta de nosaltres com si tinguéssim la pesta,
no fos cas, que els enganxéssim alguna cosa. Som com l’oli i l’aigua, però en
un món políticament correcte.
Som la part que sobra d’un món de gent perfecta. Som com
la crosta del crostó de pa florit.
Tu i jo, aparentment som com la majoria, però només
aparentment. Jo, no tinc dia, on la resta de persones, m’incomodin, em facin
sentir inferior o senzillament ... m’ignorin i a sobre els he de considerar els
meus companys, és més s’estranyen si no ho faig.
En canvi tu i jo, aparentment som iguals. Però tu, potser
de manera inconscient, em rebutjaràs, no m’entendràs ni em voldràs entendre.
Perquè no volem coses diferents al nostre costat.
Tu i jo, ... som molt diferents. Encara que en un primer
moment fóssim iguals, alguna cosa en mi ha canviat. Potser un ictus, potser un
traumatisme cranio-encefàlic, o potser.... una pujada de sang!
Tu i jo, ara som diferents. Però els dies passen.... i
tenir cada dia, la mateixa batalla... CANSA TANT...
Tu, no
saps que és despertar-te cada matí i buscar la manera de reunir el valor
suficient per enfrontar-te a les “persones perfectes” que al cap del dia et
diran el que has de fer, i moltes vegades com ho has de fer, perquè els costa
ficar-se al cap que hi pot haver persones no-perfectes, que pensin per elles
mateixes.
Aquesta
persona imperfecta segurament pensarà diferent de tu. Però, que serà de manera
incorrecta? No ho crec. Que tu creuràs que és la incorrecta? Possiblement.
Però, hi ha algú perfecte?
Tu i jo, som família, potser ets mare, pare, germà o fins
i tot, més que un amic. Sort en tinc que estiguis al meu costat, perquè se que
sempre em recolzaràs i em faràs veure que de vegades, les coses no son tant
dures com jo pensava o potser només m’ho dius per a que no pateixi més, i així,
intentar fer veure el costat positiu d’una cosa que de vegades no en te.
Sí, som diferents, però en això mateix radica la nostra
igualtat. Realment, som tant diferents? O som massa iguals? Pura
paradoxa.
Grup de Dany Cereral Sobrevingut d’Aspid
